Lila Downs... magnífica!

recordando México... El Día de Muertos

*El Día de Muertos es una celebración mexicana de origen prehispánico que honra a los difuntos el 2 de noviembre, comienza el 1 de noviembre, y coincide con las celebraciones católicas del Día de los Fieles Difuntos y Todos los Santos. La UNESCO ha declarado esta festividad como Patrimonio de la Humanidad (petita intro de la Wiquipedia...)

**"El dia dels Morts, els mexicans el commemoren fent companyia als seus difunts. Però una companyia alegre i enjogassada, amb música i cants, amb eufòria de beure i menjar copiosament (...) Els cranis de sucre, amb el nom de la noia escrit damunt el frontal, són un obsequi freqüent d'enamorats aquest dia de novembre. ¿A què obeeix aquesta singular tendresa? (...) L'artesania mexicana elabora un munt de productes relacionats am la mort, infinitat de joguines, esquelets que dansen quan n'estires els cordills (...) És simplement contemplar l'acte de morir amb un esguard secular. Encara algú, entre nosaltres, de la mort en diu "passar a millor vida", ben sovint formulàriament. El mexicà no ho creu per obra de rutina, ans profundament. El tema de la mort és una constant en l'obra de molts mexicans, sobretot en pintura i literatura".

Mèxic. Una radiografia i un munt de diapositives.
Avel·lí Artís-Gener "Tísner" (1980)

15 estudiants de la UAB amenaçades de presó

Als 15 estudiants dels quals la UAB ha donat els noms, cognoms, dni i estudis que realitzen se’ls imputen lesions, danys materials i desordre públic. Els desordres públics poden ser castigats amb fins a tres anys de presó. La imputació d’aquests 15 estudiants ha estat possible per la col·laboració activa de l’Equip de Gobern de la UAB el qual demostra una clara voluntat d’empresonar als seus propis estudiants. Un fet inédit i totalment desproporcionat a l’àmbit universitari, regne teòric de la democràcia, la capacitat de diàleg, la llibertat de reunió, expressió i manifestació. Aquesta és la unviersitat del futur. La democràcia de Bolonya.

"Quemar después de leer"

Una bona ressenya de l'última peli dels germans Coen

(del suplement "Culturas" d'avui de La Vanguardia).

kumbia queers

Son seis chicas de Argentina y México que hacen covers de Madonna, The Cure y otros grupos. Hasta ahí nada novedoso. Pero cuando se escucha el covers de Madonna "La Isla Bonita" al mejor estilo de cumbia, sí que la cosa cambia. Más aún, si la letra es parodiada con un coro que recita "La Isla con Chicas"...

Pedro Guerra de gira

Pedro Guerra està de gira presentant el seu nou disc "Vidas".
http://www.pedroguerra.com/

Christine Delphy a Barcelona!

Dilluns 10 de novembre, 19.30 h, Caixaforum

Discurs i transformació social: Com una societat construeix els “altres”
En les societats “occidentals” se sol exhortar a acceptar “l’altre” per mitjà de discursos que denuncien el racisme, la xenofòbia i, de vegades, també el sexisme. No obstant això, els discursos que promouen la tolerància estan en realitat acceptant i reconduint l’existència d’una instància que és l’Un i sense la qual no hi pot haver cap Altre.

** Christine Delphy, directora de recerca del CNRS, cofundadora, amb Simone de Beauvoir, de la revista Nouvelles Questions Feministes.
No us la perdeu! És sociòloga, feminista materialista, teòrica brillant i amb un sentit de l'humor de lo més fi!

Quién dijo que era simple, Audre Lord

Tiene tantas raíces el árbol de la rabia

que a veces las ramas se quiebran

antes de dar frutos.

Sentadas en Nedicks

las mujeres se reúnen antes de marchar

hablando de las problemáticas muchachas

que contratan para quedar libres.

Un empleado casi blanco posterga

a un hermano que espera para atenderlas primero

y las damas no advierten ni rechazan

los placeres más sutiles de su esclavitud.

Pero yo que estoy limitada por mi espejo

además de por mi cama veo causas en el color

además de en el sexo y me siento aquí preguntándome
cuál de mis yo sobreviviráa todas estas liberaciones.

** Audre Lorde, nacida el 18 de febrero de 1934 en Harlem, Nueva York, fue poeta, ensayista y novelista. "Woman" pertenece a su séptimo libro de poesía, The Black Unicorn, de 1978, del que Adrienne Rich dijo: "Audre Lorde se niega a circunscribirse a una única identidad simple. Escribe como mujer negra, como madre, como hija, como lesbiana, como feminista, como visionaria". A.L. murió en 1993.

Le mouvement masculiniste (au Québec)

Depuis quelques années, l’idée que les hommes vont mal gagne des adeptes. Cette prétendue crise de la masculinité aurait une cause : les femmes, et surtout les féministes, qui domineraient la société québécoise. Des partisans de la «cause des hommes» grimpent sur des ponts pour y déployer des banderoles, lancent des poursuites judiciaires contre des féministes, prennent la parole en commissions parlementaires, publient des livres et multiplient les sites Internet qui attaquent le féminisme. Certains militants vont même jusqu’à harceler les groupes de femmes.Le présent ouvrage est le premier à documenter le mouvement masculiniste québécois et à démontrer qu’il nuit à l’atteinte de l’égalité entre les hommes et les femmes. Car, malgré le discours largement répandu de «l’égalité-déjà-là», et celui plus agressif du «féminisme-qui-est-allé-trop-loin», force est de constater que le patriarcat est encore bien vivant, même s’il est vrai que les féministes ont fait des avancées importantes, au prix de longues luttes.

Mélissa Blais et Francis Dupuis-Déri, 2008.

17 octubre 1961

Esta fecha es desgraciadamente una fecha que hay que recordar. Fue el útimo toque de queda decretado en “el Paris democrático” de De Gaulle que llebaba a cabo una guerra sanguientra e inútil para mantener colonizada Argelia. Aquella noche, bajo las consignas del FLN (el Frente de Liberación Nacional argelino), todos los “FMA” (“Franceses Musulmanes Argelinos”, así se consideraban a los franceses de segunda clase) fueron convocados a una manifestación pacífica y silenciosa en Paris contra un toque de queda que sólo les afectaba a ellos. El prefecto de la época, Maurice Papon (que cabe recordar que bajo su autoridad fueron deportados y exterminados centenares de judios durante la ocupación nazi en Francia), dio inmpunidad total a una policia que mató a decenas de innocentes tirados al rio Sena sin ningún escrúpulo (300 según los estudiosos, tres según la policia).

---------

Le 17 octobre 1961, une manifestation pacifique d’Algériens protestant contre le couvre-feu imposé à ceux que l’on appelait alors des «  musulmans  », citoyens depuis 1958, a été sauvagement réprimée dans le sang par la police de la République, placée sous les ordres du préfet, Maurice Papon. Celui-ci put mettre en application en plein Paris ses méthodes coloniales de répression élaborées à Constantine. Un bilan effroyable : des centaines de manifestants noyés dans la Seine, fusillés, pendus au bois de Vincennes. Auquel il faut ajouter 3 000 blessés et 11 500 internés au Palais des sports de la porte de Versailles, transformé pendant plus d’une semaine en un gigantesque centre de torture. http://indigenes-republique.org/

Acto conmemorativo de "Le mouvement des Indigènes de la République" a Paris

ANNIE ERNAUX

Ceci n'est pas une biographie, ni un roman naturellement, peut-être quelque chose entre la littérature, la sociologie et l'histoire. Il fallait que ma mère, née dans un milieu dominé, dont elle a voulu sortir, devienne histoire, pour que je me sente moins seule et factice dans un monde dominant des mots et des idées où, selon son désir, je suis passée.

Telmary

Discover Telmary!

TELMARY, CUBAN STREET POET http://www.myspace.com/telmarydiaz

Mi cuerpo es un campo de batalla

Les femmes entretiennent de plus en plus, et de plus en plus jeunes, une relation conflictuelle à leur corps : haine de soi, honte, anorexie, boulimie, etc., dans un contexte socio-culturel qui martèle au quotidien un discours unique sur la «féminité», la beauté, le bonheur. Ce livre, par des analyses, des témoignages, des illustrations personnelles, questionne cette représentation unique du corps des femmes dans notre société et ses impacts parfois d évastateurs sur les femmes elles-mêmes.

Las mujeres tienen cada vez más, y cada vez más jóvenes, una relación conflictiva con sus cuerpos: auto-odio, vergüenza, anorexia, bulimia, etc., en un conexto socio-cultural que incita cotidianamente un discurso único sobre la "feminidad", la belleza, la felicidad. Este libro, a partir de análisis, testimonios, ilustraciones personales, cuestiona esta representación única del cuerpo de las mujeres en nuestra sociedad y sus impactos a veces devastadores en las propias mujeres.

Éditions ma colère: http://ma.colere.free.fr/corps/

Versión en castellano: Ediciones La burbuja, Valencia (2007).

contra el "Dia de la Hispanidaz"

Aquest 12 d’Octubre, Juan Carlos I, encara rei d’Espanya, tornarà a presidir amb la seva família les desfilades militars a Madrid, acompanyat també dels representants més importants de tots els poders de l’Estat espanyol . Al mateix moment, bona part de les institucions oficials dels Països Catalans estaran celebrant la “Fiesta Nacional”, altrament coneguda com a “Dia de la Raza”. I també el 12 d’Octubre, grups de feixistes i neo-nazis gosaran sortir al carrer, sota la tutela i protecció de la Policia Nacional espanyola, dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil.Així, polítics, militars, feixistes declarats, membres dels cossos policials i autoritats judicials i empresarials de tot l’Estat espanyol coincideixen a celebrar el 12 d’Octubre, “Dia de la Hispanidad”, durant el qual es commemora el genocidi practicat pels colonitzadors espanyols i europeus a l’Amèrica Llatina.Però als Països Catalans, les mobilitzacions més nombroses del 12 d’Octubre són precisament les manifestacions i actes de rebuig: la protesta i oposició a l’escenificació pública dels valors del feixisme i de les imposicions espanyoles al nostre territori.

http://www.cajei.cat/

La penalització de les injúries a la corona, a debat

Un grup de juristes presenta un manifest perquè s'aboleixi
Més de cinquanta juristes han fet seu el manifest per la despenalització de les injúries a la corona (pdf), que es presenta avui als Col·legis d'Advocats de Barcelona, València, Palma i Alzira. Promogut pels advocats Jordi Busquets i Joana Martí, s'hi recull la preocupació pels judicis continus a persones relacionades amb la crema de fotografies de la monarquia espanyola. Una 'sobreprotecció de la família reial que trenca la igualtat constitucional'.
Pels signants del manifest, la penalització de la crema de fotografies del rei espanyol també és 'una limitació directa de l'exercici del dret d'expressió'. El propòsit dels impulsors del manifest és de fomentar el debat. Per això demanen a la degana del Col·legi de Barcelona que distribueixi el manifest a tots els col·legiats a través dels òrgans corresponents.

Font: Vilaweb

Recordant Jacques Brel

Un seguit de propostes en ocasió del trentè aniversari de la mort del cantant belga

Amb el títol 'Brel, 30 anys', el Kursaal de Manresa (ahir) i l'Auditori de Barcelona (avui) recorden el cantant belga amb un espectacle molt especial dirigit per Eduard Iniesta i interpretat pel cantant alguerès Claudio G. Sanna. Al mateix Auditori, divendres Miguel Comamala farà un viatge per les cançons de Brel.

Discover Jacques Brel!

El vaixell de Woman on waves serà a València a mitjans d'octubre

El 16 d'octubre és prevista l'arribada, al port de València, del vaixell de l'organització holandesa Woman on Waves, que defensa el dret de les dones a avortar. El vaixell farà dues sortides a alta mar, el 17 i el 20 d'octubre, per poder practicar avortaments a alta mar a les dones que ho vulguin. El Woman on Waves es dirigirà, des del port, 30 quilòmetres mar endins, a aigües internacionals, de manera que les ginecòlogues del vaixell podran practicar la interrupció de l'embaràs sota la llei holandesa, una de les més liberals del món en aquest àmbit.
Les entitats feministes que fan possible la vinguda de l'ONG a València han convocat una concentració per al dia 17 a l'Estació del nord (19.30) a favor de l'avortament, i el dia 20 s'ha programat una conferència de la doctora Rebecca Gomperts, líder de Woman on Waves, a la sala de graus de la Facultat de Dret (19.00). Gomperts va ser a Barcelona a principis de mes en un acte per reivindicar la despenalització de l'avortament.

Font: Vilaweb

Nosaltres parim, nosaltres decidim? LA LLUITA CONTINUA!

Publicació de la campanya "avortament lliure i gratuït". Podeu descarregar-lo en pdf a http://www.caladona.org/avortamentlliureigratuit.html.

sobre el català...

(*Això ho he pillat del fotolog del Josep...)

música klezmer! SIMAN TOV

Directes de l'Emilia-Romagna, són bons, molt bons, i sobretot són col·legues;-) Visteu-los a http://www.myspace.com/simantovquartet

Centenari del naixement de Simone de Beauvoir

L'Institut Català de les Dones presenta, el proper 7 d'octubre, l'exposició realitzada amb motiu del centenari del naixement de Simone de Beauvoir, que formarà part de la col·lecció d'exposicions itinerants de l'Institut Català de les Dones. Aquesta exposició proposa un trajecte per la vida i l'obra de Simone de Beauvoir, filòsofa i escriptora, una dona que amb el seu enfrontament a les convencions dominants del seu temps va provocar debats apassionants que, encara avui, a cent anys del seu naixement, generen reflexions i polèmiques.

* 7 d'octubre 2008, 18h30 a la seu del ICD (Plaça Pere Coromines 1).

Exposició fins el 24 d'octubre.

Pays de malheur! Un jeune de cité écrit à un sociologue

"Plus j'avance dans ma découverte de la sociologie et du fonctionnement de cette putain de société et plus je me dis que j'ai une vie de merde (...) L'auto-socio-analyse que l'on fait ensemble est à la fois libératrice, génératrice d'espoir et pourvoyouse d'instruments, d'armes pour comprendre... Mais elle est aussi terrible, réellement terrible (...) Je ne suis pas celui qu'on peut croire, ayant compris les mécanismes de construction sociale et qui s'en sert pour affronter l'avernir. Non, Stéphane, je suis comme tous les autres de mon quartier: amer... plein d'amertume... déçu par un quotidien qu'on a pas voulu (...) J'aurais aimé que mon père ne soit jamais venu en France pour gagner quelques piécettes, j'aurais aimé avoir grandi dans les campagnes marocaines, dans le dénuement certes, mais aussi sans tous ces faux espoirs, ces appels qui sonnent faux, du style "quand on veut, on peut" (...) Le laboratoire expérimental de la société de ces vingt dernières années (merci, putain de socialistes!!) ferme et jette à la poubelle (ou en prison) ses cobayes malgré eux.

J'aurais aimé être fils de profs, aller dans un lycée de bourges, fréquenter les salles de concert et les bars branchés, et voter socialiste ou Vert pour me donner bonne conscience... Mais non, je suis fils d'esclaves ayant grandi dans la merde, entourés de personnes sans espoir, ni volonté (ou plutôt possibilité) de réussir... je terminerai par cette affrimation: RIEN n'est fait pour nous."

Younes

¡Una gran referencia bibliográfica!

¿A través de qué mecanismos las violencias de los hombres en contra de las mujeres y los niños están todavía ocultadas, a pesar de los progresos de visibilización y las acciones para contrastarlas? A partir de datos internacionales y de instrumentos teóricos del feminismo y de las ciencias sociales, Patrizia Romito analiza estos mecanismos en términos de "tácticas" y "estrategias". Dos estrategias principales: legitimación, como el delito de honor, y negación, como en el caso del incesto (gracias a las teorías del "síndrome de la falsa memoria" o el "síndrome de alienación parental"). Entre las tácticas: eufemismos del lenguaje ("violencia doméstica" en vez de violencia de la pareja); deshumanización de las mujeres (como en la pornografía); naturalización (la violencia de los hombres explicada por su "naturaleza"); separación (construir las diferentes violencias como fenómenos separados los unos de los otros); culpabilización de las víctimas y discredito de las personas que las apoyan. Todos estos mecanismos se discuten en el marco de las problemáticas contemporáneas en materia de violencia en contra de las mujeres.

----

Par quels mécanismes les violences des hommes envers les femmes et les enfants restent encore souvent occultées, malgré les progrès concernant leur visibilité et les actions pour les contraster?Sur la base des données internationales et d’instruments théoriques issus du féminisme ainsi que des sciences sociales, Patrizia Romito analyse ces mécanismes en termes de « tactiques » et de « stratégies ».Deux stratégies principales : la légitimation, comme dans le délit d’honneur, et le déni, comme dans l’effacement de l’inceste (grâce aussi aux « syndrome des fausses mémoires » et « d’aliénation parentale »). Parmi les tactiques : euphémisation du langage (« violence domestique » au lieu de violence du partenaire); déshumanisations des femmes (comme dans la pornographie); naturalisation (la violence des hommes ramenée à leur "nature"); séparation (construire les différentes violences comme des phénomènes séparés l’un de l’autre); culpabilisation des victimes et discrédit de celles et ceux qui les soutiennent.Ces mécanismes seront discutés dans le cadre des enjeux contemporains en matière de violences faites aux femmes.

Sexism, Strength and Dominance: Masculinity in Disney Films

Avui, de casualitat, he trobat aquest video... està molt bé, sobretot per als qui entenen l'anglès!! ;-)

2 de octubre: ¡jamás se olvida!

A 40 AÑOS DE LA MATANZA DE TLATELOLCO, EL SILENCIO ESTATAL PERDURA EN MÉXICO

A 40 años de la matanza de Tlatelolco, los responsables murieron o se hicieron viejos, pero ninguno ha pagado ante la justicia la brutal represión ocurrida el 2 de octubre de 1968 contra estudiantes mexicanos que dejó "al menos 44 muertos", según cifras oficiales.
La impunidad es la línea que une a estos 40 años en los "que no se ha logrado ni en el tiempo moderno, ni con la experiencia lamentable y la llaga abierta del movimiento del 68, terminar o disminuir a niveles más lógicos de la impunidad que vive el país" dijo a la AFP José Antonio Ibáñez, coordinador del programa de Derechos Humanos de la Universidad Iberoamericana.
El 2 de octubre de 1968 a las 18h00 cientos de militares mexicanos dispararon contra los manifestantes cuando unos 8.000 integrantes del movimiento estudiantil se encontraban reunidos en la plaza de Las Tres Culturas (o Tlatelolco) en la capital mexicana. La refriega duró hasta la medianoche dejando un número aún indeterminado de muertos, así como 2.360 personas detenidas. La madrugada del 3 de octubre de 1968 un vocero de la presidencia informó que había 20 muertos y 70 heridos, pero los medios internacionales y la CIA registraron en su momento unos 300 decesos (...)

Estanislau Verdet - Som tots uns desgraciats

Eeeeiii!! coneixeu aquest tio?? jo fins ara no! és força graciós! lo de la disfressa panda, juntament amb les lletres de les cançons i les seves reflexions sobre el "lletgisme" i la "barcelona guai" són molt catxondes! vaya tela! jajaja

"Ningú vol ser lleig. Només és una manera de dir, dins aquesta Barcelona súper fashion de la muerte, multicultural-undergroud, merstizo-gafapasta; que nosaltres, els lletgistes, no volem ser guays (amb "i" grega que mola més). Però en el fons, si algun dels crustacis aquí presents s'hi ha fixat una mica veurà que el que estem fent en realitat és el mateix que critiquem: Muntar algo per ser més elitistes i més snobs que els propis snobs. Així que en el fons el que estem fent és una paròdia de l'anar a contracorrent per ser especial, diferent. El que ens molesta és aquesta necessitat humana i estúpida (que són conceptes sinònims) de voler sentir-se especial d'una manera forçada, simple i superficial.Per tan amics, o sigui "Per tanX" (amb ics), el lletgisme no és voler ser lleig, ni no voler ser fashion, estimats estruciformes, el lletgisme, en realitat, és una crítica del que critica i no pas del criticat, o sigui una autocrítica i una paròdia de lo alternatiu, underground, snob i tot el que tingui a veure amb fer algo per semblar diferent i especial. Som cutres, estiguem-ne orgullosos!Fem el burro, crustacis i estruciformes, fem el burro!!"

Trobeu més a http://www.estanislauverdet.com/