lluna plena i setmana santa...

Ahir vam poder contemplar una lluna plena preciosa coincidint amb l'equinocci de primavera. La Setmana Santa per terres mexicanes es viu de manera diferent: els mexicans no mengen la mona!! AAHGGGG! Però si fan un munt de processions i via-crucis, es veu que la passió de Jesucrist a Iztlapalapa és la més concorreguda de Mèxic (més de dos milions de persones) i que un paio es crucifixa de veritat cada any (quines ganes tu!). Nosaltres hem aprofitat la setmana santa per a mudar-nos de casa i ara ja no vivim a Ahuatepec sinó que estem instal.lats en el centre de Cuernavaca. Per si algú s'anima, teniu les portes obertes!

*Les fotos no són nostres, són de La Jornada...

per al proper 15 de març...

Ara, com fa 5 anys… NO A LA GUERRA!
Perquè no s’ha alliberat les dones de l’Afganistan, ni tampoc els homes ni els nens.
Perquè l’ocupació de l’Iraq no ha portat la democràcia al seu poble, sinó tortures, massacres i divisions sectàries.
Perquè el món segueix girant l’esquena als palestins, i donant la mà als dirigents israelians que els oprimeixen i maten.
Perquè avui Bush repeteix, contra Iran, les mateixes mentides i amenaces que Bush, Blair i Aznar van utilitzar contra l’Iraq, fa 5 anys.
Perquè no ens hem oblidat d’Abu Ghraib.
Perquè no volem viure en un Guantánamo global.
Perquè les majors armes de destrucció massiva són a mans dels Estats Units.
Perquè les guerres pel petroli només exacerben l’escalfament global, apropant més la destrucció del planeta.
Perquè les cultures del món connecten a la gent i promouen la pau; les bombes i els tancs només maten.
Perquè teníem raó el 2003, quan milions de persones de tot el món vam sortir al carrer contra la guerra.
Perquè ara, igual que fa 5 anys, el moviment antiguerra internacional ens crida a protestar a tot el món.
Per tot això, i per milers de motius més, hem de sortir al carrer el 15 de març i tornar a cridar: No a la guerra!

Dissabte 15 de març • 17h • Plaça Universitat – Plaça de Sant Jaume, Barcelona
Convoca: Plataforma Aturem la Guerra http://www.aturemlaguerra.org/

Mani convocada al marc de la crida internacional de la Conferència El món contra la guerra.

THE USA vs. JOHN LENNON

Aquest és un documental sobre el compromís polític contra la guerra del Vietnam i per la pau mundial de John Lennon i Yoko Ono durant els anys que van viure a Nova York. A través de diferents entrevistes amb persones que van viure aquestes dècades de fortes agitacions socials, el documental ens endinsa en els moviments d'esquerres dels Estats Units, a favor dels drets civils i contra la guerra imperialista durant l'administració de Nixon (que va acabar amb l'esperpèntic Watergate...). Hi participen activistes com la feminista afroamericana Angela Davis, l'historiador pakistaní Tariq Ali, el lingüista Noam Chomsky, l'escriptor Gore Vidal o l'ex-pantera negra Bobby Seale, entre molts altres. Podem veure imatges d'arxiu insòlites i declaracions de Lennon molt perspicaces i intel·ligents (però també molt egocèntriques: en públic compartia poc la paraula amb la seva companya). Curiositats com la crema de discos i material dels Beatles per part de creients cristians un xic dogmàtics després de que Lennon digués algo així com que "els Beatles tenien més èxit que la religió", o les protestes al llit amb Yoko Ono, deixant-se créixer els cabells per reivindicar la pau al món, tot cantant "Give peace a chance", són un testimoni de l'ambient polític i social d'aquells anys. La parella utilitza el seu carisma i fama per animar a la gent a lluitar, i atemoreix als podersos que intenten la batalla dels drets migratoris per a poder deportar-lo, fet que finalment fracasa. Controlat per el FBI, telèfons punxats, seguit pel carrer... Lennon declarava tenir un sentiment de paranoia constant, fet que malgrat tot no li va impedir de continuar el seu compromís personal per un món més just... fins que el van matar, tot i que les seves idees i les seves cançons de protesta continuen encara ben vives.

Le 8 mars, mais pour quoi faire ?

Que commémore-t-on le 8 mars ? Une grève de couturières à New York le 8 mars 1857, comme le répètent année après année nombre de journalistes ? Le travail des chercheuses Françoise Picq et Liliane Kandel a établi que l’origine américaine du 8 mars était une fable, apparue pour la première fois dans le quotidien L’Humanité en 1955. En réalité, la Journée des femmes est une décision de la IIe Internationale socialiste, avec pour but de mobiliser les femmes derrière les organisations de la classe ouvrière et de contrer les féministes dites « bourgeoises ». L’initiative en revient à l’Allemande Clara Zetkin, lors de la conférence des femmes socialistes de 1910 à Copenhague. Quant à la date du 8 mars, elle fut choisie par Lénine, en 1921, pour commémorer le jour fameux (correspondant au 23 février dans le calendrier de la Russie tsariste) où, en 1917, des ouvrières de Saint-Pétersbourg manifestèrent dans la rue pour demander du pain et le retour des hommes du front, déclenchant ainsi la révolution de février.

Contrairement à ce que l’on pourrait croire, cette controverse sur l’origine du 8 mars n’est pas négligeable. Elle est significative de la difficulté des femmes à faire reconnaître leur histoire, leur empreinte à travers les siècles, leurs acquis (toujours fragiles) et, par-là même, leurs droits. [...]

Les féministes ne se battent pas contre les hommes, elles luttent contre un système de discrimination, le sexisme. Périodiquement, elles estiment avoir franchi une étape et voient se dessiner entre hommes et femmes des relations plus équilibrées, de « fraternité » - dernier mot du Deuxième Sexe de Simone de Beauvoir, texte fondateur du féminisme contemporain. Quels que soient le chemin parcouru et les avancées effectuées, il reste toutefois des progrès à faire [...]

Par Florence Montreynaud

Texte complet dans http://www.monde-diplomatique.fr/1999/03/MONTREYNAUD/11767.html

Parlamento de Mujeres del Estado de Morelos

Desde hace cinco años, y bajo la presión de varias asociaciones feministas, las mujeres morelenses se encuentran un día del mes de marzo (entre las actividades variadas del 8 de marzo, día internacional de las mujeres) en el parlamento del Estado de Morelos, en Cuernavaca, para discutir sobre los avances o retrocesos legislativos y hacer propuestas políticas desde las mujeres y para las mujeres. Lo que al principio era un espacio para dar voz y visualizar (de forma institucional, claro) el gran trabajo que día a día hacen las asociaciones feministas para mejorar la calidad de vida de las mujeres, se ha convertido en una coartada del partido derechista al poder (PAN) para "celebrar el Día de la Mujer".

Así es como esta mañana llegamos al parlamento con las recién estrenadas playeras de denuncia por la escandalosa eliminación del artículo 141-Bis del nuevo Código de Procedimientos Penales, artículo que aseguraba el procedimiento legal para una interrupción del embarazo en caso de violación. Este pequeño avance (efectivo desde el año 2000) fue robado por los diputados de la vigente legislatura a todas las mujeres que desgraciadamente son víctimas de una violación, este acto extremo de violencia por parte de algunos hombres. Por esta razón, gritamos ¡Ni un paso atrás! después de la intervención de Patricia Lavín, representante de la sociedad civil e integrante de la Red Convergencia 8 de marzo.

El acto empezó con la presencia del ejército haciendo los honores a la bandera cantando el himno nacional ("mexicanos, al grito de guerra, el acero, aprestad y el bridón. Y retiemble en sus centros la tierra, al sonoro rugir del cañón..."), himno de gran contenido militarista y nacionalista pero que la mayoría de mexicanos cantan con entusiasmo (hasta los zapatistas lo hacen en sus encuentros anticapitalistas). En general, la sesión plenaria que abrió el parlamento estuvo llena de exaltaciones a la mujer como madre-esposa, garante de la familia y la moral. Las mujeres "como centro de gravedad de la familia", las mujeres "como pilares del hogar", "todo nace de la mujer..." fueron algunos de los comentarios de exaltación de este rol doméstico, rol opresivo por excelencia, puesto que la "sacrosanta familia" representa para las mujeres en la mayoría de los casos lugar de sobre-explotación económica (sí, el trabajo doméstico "es un Trabajo", y lo realizan casi exclusivamente las mujeres en el 80% de los casos de manera gratuita) y de violencia extrema (hay más mujeres asesinadas y violadas por parte de hombres de su familia, parejas o ex-parejas que por hombres desconocidos).

Ya se sabe, la institucionalización de cierta "perpectiva de género" a veces tiene poco o nada a ver con las reivindicaciones de los movimientos feministas.

Rocío y Lore