Avui hem tastat l'especialitat culinària quebecoise: la poutine. Es tracta de patates fregides amb una espècie de salsa (barbacoa) i formatge per sobre. Podria ser l'equivalent de les patates braves amb all i oli d'aquí, però en dolent. Sí, sí, la poutine quebecoise és una putinga!
A part d'això, Montréal ens agrada molt. És una ciutat de contrastos: casetes autèntiques al costat de grans gratacels, esglésies amb el sostre vert per tot arreu, moltes esglésies de fet! No hi ha contenidors al carrer, la gent té unes caixetes verdes on recicla les escombraries que tiren un cop a la setmana. Els vàters tenen aigua fins a dalt i... imagineu-vos. La tardor és realment preciosa, els colors de les fulles dels arbres són magnífics. No fa gaire fred, fins i tot ens ha fet calor (calor de veritat, 22ºC el dia que vam arribar!), és el que s'anomena l'Indian summer. L'altre dia vam anar al museu d'art contemporani i vam descobrir un artista brasiler boníssim, es diu Vik Muniz. El paio fa les seves obres amb menjar (melmelada, sucre, xocolata), joguines, fils de cosir, fil-ferro... Val la pena! Avui ens hem passejat per l'illa de St. Hélène, una illa que van construir el 1967 (data d'una exposició universal aquí a Montréal) amb la pedra que van treure per construir la "ciutat subterrània". Hi ha una part de Montréal que es pot fer per sota terra, bàsicament són tendes i centres comercials connectats per baix, es veu que ho van fer per suportar el catxo fred de l'hivern i la calor de l'estiu... qui sap. Segurament té més a veure amb interessos financers. Apali! cuideu-vos i sobretot, defensem les braves! i el pa amb tomàquet;-)
A part d'això, Montréal ens agrada molt. És una ciutat de contrastos: casetes autèntiques al costat de grans gratacels, esglésies amb el sostre vert per tot arreu, moltes esglésies de fet! No hi ha contenidors al carrer, la gent té unes caixetes verdes on recicla les escombraries que tiren un cop a la setmana. Els vàters tenen aigua fins a dalt i... imagineu-vos. La tardor és realment preciosa, els colors de les fulles dels arbres són magnífics. No fa gaire fred, fins i tot ens ha fet calor (calor de veritat, 22ºC el dia que vam arribar!), és el que s'anomena l'Indian summer. L'altre dia vam anar al museu d'art contemporani i vam descobrir un artista brasiler boníssim, es diu Vik Muniz. El paio fa les seves obres amb menjar (melmelada, sucre, xocolata), joguines, fils de cosir, fil-ferro... Val la pena! Avui ens hem passejat per l'illa de St. Hélène, una illa que van construir el 1967 (data d'una exposició universal aquí a Montréal) amb la pedra que van treure per construir la "ciutat subterrània". Hi ha una part de Montréal que es pot fer per sota terra, bàsicament són tendes i centres comercials connectats per baix, es veu que ho van fer per suportar el catxo fred de l'hivern i la calor de l'estiu... qui sap. Segurament té més a veure amb interessos financers. Apali! cuideu-vos i sobretot, defensem les braves! i el pa amb tomàquet;-)
Aquesta noia acabava de menjar un plat de poutine...
1 comentari:
Quina enveja que foteu!
per cert, manelic, el noi que conéixes de la universitat no és el que ha escrit el llibre de l'independentisme. Casi es diuen igual.
A disfrutar!
Publica un comentari a l'entrada