dijous, 31 de gener del 2008

Arranca campaña contra la violencia machista en México

En http://www.redfeminista.org/ (septiembre 2007)

* Cuatro mujeres son asesinadas cada día en México, según los informes oficiales.
* Se extenderá a 60 países, en protesta por la "política de violencia de Estado".

Un centenar de mujeres de distintas organizaciones sociales mexicanas ha iniciado una campaña mundial para recoger un millón de firmas, con el objetivo de exigir a las autoridades mexicanas que detengan la violencia de género. La Marcha Mundial de las Mujeres, el Espacio Feminista y la Vicepresidencia de Género de la Unión Nacional de Trabajadores (UNT) han puesto en marcha la campaña en México y se proponen extenderla a 60 países de todo el mundo para protestar contra la "política de violencia de Estado contra las mujeres" en este país. En México son asesinadas cada día cuatro mujeres, según una investigación del Congreso de la Unión citada por Columba Quintero, representante de la Vicepresidencia de Género de la UNT. Pero el caso más grave es el que se registra en Ciudad Juárez (Chihuahua), donde en lo que va de año al menos 70 han desaparecido y 17 han sido asesinadas, aseguró Quintero. Sin embargo, son cerca de 500 las mujeres asesinadas en esta zona, si se tienen en cuanta las estadísticas oficiales desde 1993 y todos los crímenes permanecen en la impunidad. La red de mujeres, que incluye sindicalistas, amas de casa, profesoras, campesinas y universitarias, recogerán las firmas en 20 Estados mexicanos, así como en 60 países de Europa, África y América, en una campaña que concluirá el 24 de mayo de 2008, Día Internacional por la Paz y Contra la Militarización. Salazar denunció que el Gobierno de México, encabezado por el presidente Felipe Calderón, ha puesto el aparato militar en las calles de pueblos y ciudades para hacer frente al crimen organizado, poniendo con ello en riesgo la seguridad ciudadana y en particular la de las mujeres. La defensora de los derechos de las mujeres denunció que los militares y fuerzas policiales federales y estatales "arremeten contra la población femenina, violándolas y asesinándolas, por el solo hecho de ser mujeres". La coordinadora de la Marcha detalló que los principales casos de violencia contra las mujeres se han registrado en Veracruz, Coahuila, Michoacán, Chiapas y Oaxaca, además del "paradigmático" caso de Ciudad Juárez. Axela Romero, representante de Espacio Feminista, cuestionó también el trabajo de los legisladores, quienes, dijo, no han generado políticas para la defensa de los derechos de las mujeres."No somos una prioridad, solo hay simulación de los legisladores, no vemos justicia en las muertes de mujeres", aseguró. Igualmente, Romero criticó la reducción este año "de un 28% del presupuesto para programas de salud femeninos, a pesar de que somos la mitad de la población total (estimada en 100 millones de habitantes)".

dilluns, 28 de gener del 2008

LA GRAN TENOCHTITLAN

Diego Rivera (1886-1957) realizó pinturas murales en el Palacio Nacional, sede del Gobierno de la República en la Ciudad de México. La foto del primer mural ("La gran Tenochtitlan") muestra la ciudad-estado azteca vista desde el mercado de Tlatelolco. Tenochtitlan era una isla en medio del lago Texcoco, ampliada artificialmente por obras hidráulicas y suelos artificiales rodeada de los volcanes Popocatepetl e Iztaccihuatl. La foto de abajo muestra a los mexicas cobrando los tributos al pueblo de Veracruz. El bastón girado hacia abajo muestra que venían en son de paz.
Etimológicamente, Tenochtitlan parece que viene de las palabras en nahuatl tetl, piedra, y nōchtli tuna , que integradas a tlān (abundancia) se construye la palabra tunal. Según ilustra el Códice Borgia la palabra piedra en este caso significa «corazón de la Tierra» ya que la forma con la cual se representa se asemeja a un corazón humano doble. El nopal, de donde se derivan las tunas, nace directamente de la diosa de la Tierra (Teocalli). Esta representación le da el significado divino a la piedra original.
"...quedamos admirados de la multitud de gente y mercaderías que en ella había y del gran concierto y regimiento que en todo tenían... y entre nosotros hubo soldados que habían estado en muchas partes del mundo, y en Constantinopla, y en toda Italia y Roma, y dijeron que plaza tan bien compasada y con tanto concierto y tamaña y llena de tanta gente no la habían visto."
Bernal Díaz del Castillo en su Historia Verdadera de la Conquista de la Nueva España, terminada en 1568.

Foro Social Mundial-México 2008


Hem passat uns dies al Forum Social Mundial (22-26 de gener), que aquest any es feia de manera descentralitzada en cada país i no pas en convocatòries úniques com les primeres edicions de Porto Alegre. El FSM estava organitzat en diverses carpes i temàtiques. Hi havia xerrades sobre economia solidària (banca ètica, troc, cooperatives); sobre drets sexuals i reproductius (tallers del grup "catòliques pel dret de decidir" a favor de la despenalització de l'avortament); sobre l'autonomia i la lluita dels pobles autòctons (dits indígenes), amb la presentació del llibre "Los colores de la tierra" de la lluita zapatista, i un llarg etc. Pel vespre, també hi havia espectacles teatrals, musicals i un xou de lluita lliure mexicana amb la presència de "Super Barrios", el superman de les lluites socials. El dissabte 26 van arribar al zócalo una carabana en contra del TLCAN, tractat que acaba d'entrar en vigor, i que liberalitza el comerç del frijol i del maiz, fet que portarà a la misèria a milions de camperols mexicans que no gaudeixen de les mateixes subvencions que els camperols americans i canadencs.
SIN MAIZ NO HAY PAIS!

dilluns, 21 de gener del 2008

Xochicalco o "el lugar de la casa de las flores"



a l'esquerra, temple de la Serpiente Emplumada (Quetzalcóatl)

Aquest cap de setmana hem visitat la zona arqueològica de Xochicalco, que en náhuatl vol dir "lloc de la casa de les flors". Xochicalco es troba a la vall de Morelos, a 40 km. al sud-est de Cuernavaca i es considera que va ser una de les ciutats més importants de Mesoamèrica. Xochicalco (ara considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO) era un assentament del període anomenat "epiclàssic" (700-900 dC), que després de la crisi d'hegemonia de la ciutat de Teotihuacan es va caracteritzar per un fort militarisme, nombroses migracions i molta inestabilitat política i econòmica. Xochicalco té una molt bona situació estratègica, era una ciutat-estat de guerrers amb una forta jerarquia social, entre els que detentaven les armes, la religió i la riquesa, i la resta del poble, dins del qual també hi havia una altra jerarquia (entre homes i dones, bien sûr). També s'hi troba un observatori astronòmic molt ben conservat, que utilitzaven per marcar els solsticis a través de l'observació de les estrelles i la lluna, i així podien determinar els cicles agrícoles. Voilà! A l'entrada de la zona arquològica hi ha un museu, i com a molts altres museus de Mèxic, sols els mexicans tenen l'entrada gratis. El Manelic no tenia el passeport mexicà, així que va haver de demostrar la seva nacionalitat cantant l'Himne nacional... órale!

dilluns, 14 de gener del 2008

Lugares con mucha historia en Coyoacán...

Coyoacán es un barrio "bobo" (bourgeois-bohème) del sur del DF. Parece un poco un pueblecito, con casitas de colores, calles empedradas... Los fines de semana el zócalo está lleno de gente, de vendedores ambulantes, de artesanos, pintores... Allá se encuentran la "casa azul", casa-museo dónde nació, vivió y murió la gran artista Frida Kahlo (1907-1954). Lo más interesante de la casa azul es descubrir algunas de las intimidades de Frida, cómo cartas entre ella y Diego Rivera o con Trotsky, sus vestidos de tehuana, sus dolorosos corsés, entre tantos otros objetos (en la cabecera de su cama hay los retratos de Marx, Engels, Lenin, Stalin y Mao-Tse Tung!!).
A unas cuantas cuadras de la casa azul se encuentra la casa dónde vivió sus últimos días el gran revolucionario ruso Lev Trotky, antes de que fuera asesinado por un catalán (ups!) bajo órdenes de Stalin. Su casa es bien humilde y las paredes de su dormitorio están llenas de agujeros de bala del primer intento de asesinato (en el cuál participó el otro gran muralista mexicano David Alvaro Siqueiros).
La Casa azul de Fridita

El joven Lev Davidovich Bronstein (1879-1940) más conocido como Lev Trotsky


Joven trotskista a la izquierda y entrada de la casa-museo de Trotsky

"sábado Distrito Federal, sábado Distrito Federal..."

Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
¡Ay, ay, ay!

Desde las diez ya no hay donde parar el coche,
ni un ruletero que lo quiera a uno llevar,
llegar al Centro, atravesarlo es un desmoche,
un hormigero no tiene tanto animal (...)
Chava Flores

Zócalo de Coyoacán i la plaça Garibaldi, agermanada de la Plaça Reial de Barcelona i on es pot trobar una banda de mariachis ben fàcilment!

A la foto no es veu massa bé, però al DF hi ha un munt d'edificis molt torts, perquè el 1985 va haver-hi un terratrèmol molt fort (que va causar més de 10.000 morts). A part, l'antiga Tenochtitlán (ara Mèxic DF) era una illa enmig d'un llac i el subsòl està composat de terres fangoses...


Mural "El hombre en el cruce de caminos"(1934)
de Diego Rivera al Palacio de Bellas Artes.
Aquest mural és una rèplica exacta d'un primer mural que Rivera va fer pel Centre Rockefeller de Nova York. Rivera va ser despedit i el mural destruït per presentar una visió marxista del món: d'una banda el pintor presenta el capitalisme, com a sistema pervers i equivocat i de l'altra el socialisme, com a model a seguir. La censura va venir sobretot per la figura de Lenin, que el pintor es va negar a esborrar.

diumenge, 6 de gener del 2008

Vive les femmes zapatistes et les femmes du monde entier!


à droite, la loi révolutionnaire des femmes de l'EZLN (elle date de 1993 et les zapatistes veulent actuellement l'amplifier avec plus de 30 articles).

Les zapatistes dedans et dehors des débats


Des femmes en lutte contre la répression d'Atenco


La "Troisième Rencontre des Peuples Zapatistes avec les Peuples du monde: la commandante Ramona et les zapatistas" s'est deroulé dans un petit village en pleine fôret Lacandone: dans la communauté zapatiste de la Garrucha-Résistance vers une nouvelle levée du soleil. Ce village compte normalement avec une centaine des familles, parmi lesquelles dix sont clairement pas zapatistes, c'est-à-dire, priistes -partisans du PRI, le parti qui a gouverné le Mexique pendant 70 ans (dans une confusion total entre le parti et l'État) et qui a reprimé le mouvement zapatiste depuis le début, étant responsable des masacres comme celle d'Acteal (1997)-. Tout ça pour dire que dans les villages autonomes zapatistes y habitent aussi des gens qui ne partagent pas cette lutte, des voisins, des frères et soeurs des zapatistes.

La rencontre a duré trois jours (28-31 décembre) et nous avons aussi fêté le 14ème anniversaire du soulèvement armé des zapatistes (le 1er janvier 1994), insurrection pour dire Ya basta! à la misère à laquelle le capitalisme et les politiciens corruptes les obligent à vivre. La rencontre s'est organisée autour des exposées d'une heure et démie de la part des zapatistes ainsi que de 15 minutes des questions de la part des autres femmes. L'ambiance était non-mixte et les hommes ne pouvaient pas participer dans les débats mais ils dévaient prendre en charge l'organization "logistique" -cuisine, enfants...-, même si on n'a pas vu aucun homme avec un bébé au dos...

Les femmes zapatistes nous ont parlé de leurs vies avant et après de la lutte ainsi que pendant la clandestinité, de comment elles ce sont organisées pour acquérir leurs droits. Elles ont parlé des grands propietaires terriens des haciendas et des fincas qui les explotaient comme des esclaves et qui les traitaient comme des animaux. Elles nous ont expliqué qu'elles étaient opprimées en tant que femmes par les patrons qui les violaient et par leurs pères qui les forçaient à se marier très très jeunes. Elles nous ont expliqué aussi comment dans la lutte elles ont commencé à prendre conscience de leurs droits, car jusqu'à alors elles n'avaient que des devoirs. Néanmoins, dans leurs mots il y avait un peu l'idée du "changement total" à partir de 1994, même si l'on sait que l'oppression patriarcale démeure très forte encore aujourd'hui. Mais dans la lutte elles ont commencé à participer dans les decisions politiques et dans l'organization militaire. Elles nous ont parlé de la Loi Revolutionnaire des Femmes (Ley Revolucionaria de las Mujeres), impulsée notamment par les commandantes Ramona et Susana et votée à l'unanimité en mars 1993. La loi est consideré, selon le subcommandante Marcos, comme "le premier soulèvement zapatiste": en effet, le sub explique que quand les articles de la loi ont été lus et votés, les hommes étaient "assez inquiets" et qu'il y avait un étonnement général à cause de son incidence, car la loi a supposée une véritable révolution dans les communautés indigènes.

Il faut dire qu'elles nous ont transmis beaucoup des choses, étant donné que leur langue n'est pas l'espagnol mais des langues telles que le tzeltal ou le tzotzil. De plus, jusqu'à il y a peu de temps, elles souffraient une grosse discrimination dans l'accès à l'éducation (considerée comme "pas nécessaire" pour les filles) et c'est pour ça qu'il y a beaucoup d'illétrisme chez les femmes. Néanmoins, quelques unes ont appris à écrire et à lire dans la lutte, et celle-ci est une des révendications prioritaires de la loi revolutionnaire des femmes. Dans la lutte elles ont aussi commencé à participer politiquement (en tant que comandantas et dans les structures de desicion politique des zapatistes, las Juntas de Buen Gobierno). Mais c'est encore très difficile que les femmes participent comme les hommes: par exemple, elles n'ont pas du tout la même mobilité (si elles doivent partir en réunion, les maris "deviennnent jaloux" et la communauté en général les juge "trop libres").

La rencontre n'était pas "féministe" dans le sens de conceptualiser leur oppression comme "spécifique" et en termes de rapports de domination hommes-femmes. Il ressortait beaucoup l'idée de "la faute du capitalisme et des mauvais gouvernants", la volonté d'unir les forces avec les hommes et de pas les "blesser" (ou méner une double lutte). Elles ne jugent pas nécessaire de continuer à s'organiser en tant que femmes après la rencontre, même si celle-ci aura permis surement une plus conscientisation des femmes dans la continuation de la lutte pour l'egalité entre les genres. Les femmes zapatistes ont verbalisé devant un public de plus de 5000 personnes venues de toutes les parties du monde le fait que les hommes de leurs communautés -maris, pères, frères, compagnons- ne les traitent pas à égalité, que cela est injuste et qu'elles vont lutter contre la domination machiste. Vous pouvez imaginer la magnitude de leurs paroles? C'était enorme, surtout si on prend en compte que les communautés indigènes ont une morale sexuelle très traditionaliste et une forte division sexuelle du travail.

La rencontre avec les femmes zapatistes a été très émouvante, très intense dans tous les sens... ça a éte magnifique à vivre! Pouvoir partager avec elles leurs experiences d'explotation, d'oppression et surtout de lutte est une experience inoubliable. Leurs paroles simples, humbles et très dignes nous ont donné encore plus de force et de motivation pour continuer à croire qu'un autre monde est possible si on lutte ensemble pour le transformer!!!


* Au-delà de ces lignes qu'on a écrit sur la rencontre, vous pouvez lire aussi un entretien avec la féministe française Jules Falquet sur les rapports entre zapatisme et mouvement des femmes, qui est très éclairant sur distincts points (* http://1libertaire.free.fr/FemmesZapatistes.html).