El 28 de desembre vam començar la ruta des de San Cristóbal de Las Casas, passant per Ocosingo, per a arribar al caracol 3 de la Garrucha-Resistencia hacia un nuevo amanecer. En aquest municipi zapatista en plena selva Lacandona és on s'ha celebrat per primera vegada una trobada de dones. Durant tres dies (29, 30 i 31 de desembre) milers de dones de tot el planheta hem pogut escoltar la paraula humil, senzilla i digníssima de les dones zapatistes, en un ambient no mixte, pràctica típicament feminista. Hem escoltat la paraula dels més pobres que lluiten per acabar amb l'explotació esclava, i entre ells, la paraula de les més oprimides: dones índigenes i pobres. Ens han parlat de la clandestinitat, del sacrifici, de l'organització de la lluita, de l'abans i després de l'aixecament de 1994. I tot això amb les dificultats de parlar-nos en castellà (com diuen elles, "la castilla"), una llengua que no és la pròpia ja que elles es comuniquen en tzeltal, llengua maya. A més, la majoria començaven a saber escriure i llegir, ja que durant dècades no es considerava igual d'important l'alfabetització dels nens i de les nenes. Ens han explicat com en general els patrons de les finques on treballaven abans (i dels quals van expropiar les terres que per justícia els pertocaven) volien mantenir-los en l'analfabetisme i la ignorància. Però en la lluita es van fer savis i sàvies i així ens van transmetre la seva saviesa. Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada