una nit al desert amb...

Al desert hi vam entrar amb cotxe, sí, sí, direu que no és molt "aventurer" però estàvem reventats de la cañada de colores, la Glòria caminava a pas de tortuga amb unes agulletes a les cames terribles... Quan vam arribar no hi havia ningú, el silenci era impressionant. Fins que vam trobar un bon pastor de cabres, que estava tan interessat en el tipus de canvi de l'euro que un jugador de la borsa de Nova York! Després va venir un senyor de la comunitat ejidal [el ejido és una propietat rural d'ús col·lectiu] més propera (Las Margaritas) per a "cobrar-nos l'entrada al desert"! Perque es tracta d'una reserva ecològica protegida i a "temporada alta" (estiu, setmana santa, nadal) es veu que hi va molta gent i els pesos que pagues serveixen per a mantenir el lloc. El senyor ens va donar una entrada i tot, amb el "reglament" del desert. La primera regla és "se reserva el derecho de admisión para visitantes no Huicholes, el cual dependerá de la capacidad de carga del lugar". Ben curiós, no? El pastor ens va indicar on podíem trobar peyote, un cactus sense punxes molt integrat en la cultura local, que té finalitats curatives i psicotròpiques. Els huicholes són els únics que poden utilitzar el peyote com vulguin, el govern els protegeix i segurament és una manera de controlar-ne el comerç... Ells ho fan servir en els seus rituals i cerimònies, quan pugen en pelegrinació al Quemado per exemple. Així doncs vam passar la nit a la vora d'un foc, menjant peyote i xerrant amb una colla que van campar a costat nostre quan ja vesprejava... i d'on eren? "somos franceses" ens van dir, "del sur... de Toulouse!". És ben bé, que el món és un mocador!